Arianna Savall: «Amb Hirundo Maris hem volgut crear un so innovador, on la música antiga, tradicional i de creació pròpia harmonitzen d’una forma molt poètica, elegant i respectuosa»

Arianna Savall: «Amb Hirundo Maris hem volgut crear un so innovador, on la música antiga, tradicional i de creació pròpia harmonitzen d’una forma molt poètica, elegant i respectuosa»

https://comarquesdeponent.com/cervera/arianna-savall-amb-hirundo-maris/

Foto: OEES

Des de la seva fundació per Arianna Savall i Petter Udland Johansen el 2009, Hirundo Maris cerca nous mons i formes d’expressió musicals. Les principals orientacions del seu treball musical s’han centrat sempre en la música antiga, sobretot medieval, renaixentista i barroca, així com en la música popular, amb les seves balades medievals, improvisacions i obres originals. Ara, el grup ha optat per emprendre un camí completament diferent: la cançó artística va ser un gènere importantíssim al segle XIX, amb obres de Schubert, Schumann, Brahms, Fauré, Debussy, Mompou, Toldrà, García Lorca, M. de Falla i Grieg, entre molts altres. Hirundo Maris es dedica a aquesta tradició amb el seu últim projecte, Poésie et Musique, que presenta al Festival de Pasqua el diumenge 10 d’abril al Paranimf de la Universitat a les 8 del vespre. Les entrades anticipades es poden adquirir a través del web oficial del Festival. Els usuaris que comprin aquestes entrades anticipadament, gaudiran d’un 20% de descompte.

Parlem amb Arianna Savall, meitat fundadora d’Hirundo Maris, sobre la seva trajectòria musical.

Pregunta. Prové d’una família amb gran influència musical. Quan comença el seu contacte amb la música?

Resposta. El primer contacte amb la música comença ja quan estava al ventre de la meva mare… ella llavors estava acabant el seu últim any d’estudis de cant a Basel. En aquell temps ella cantava molt Lied i música francesa impressionista, i curiosament aquesta música després també m’ha agradat molt poder-la estudiar i cantar! Els meus pares, la Montserrat Figueras i en Jordi Savall, ens van donar a mi i al meu germà, Ferran, la possibilitat de poder estudiar música ja de ben petits, amb mestres molt bons. Posteriorment, quan vaig decidir per dedicar-me a la música, aquest pas, el vaig fer jo, ja que és una decisió ben atrevida! Però soc molt feliç de poder viure del meu art, de la música i de poder fer alguna cosa que m’agrada i m’omple profundament! Ser filla d’uns pares famosos, no és gens fàcil. Crec que en molts sentits hauria sigut més fàcil tenir uns pares “normals” i en molts moments m’hauria sentit més valorada. És una pena que des de la societat hi hagi tanta pressió pels fills de famosos, que fan el mateix que la mare o el pare. Per sort soc molt tossuda, i treballadora, i he seguit el meu camí, diguin el que diguin, i ho continuaré fent, perquè sento que aquest és el meu camí.

L’art, especialment la música, és una gran passió que crema dins teu, una flama que portes dins el teu cor, i que sense ella no pots viure. Aquesta flama, que és la música, m’il·lumina el dia a dia… i és aliment pel meu esperit.

 

P. Com a arpista, parli’m sobre el fet de donar a conèixer el caràcter i riquesa de les arpes en els temps d’avui.

R. El primer cop que vaig veure i sentir l’arpa, va ser en un assaig que feia la meva mare a casa, per després gravar el seu primer disc com a solista, de Giulio Caccini. Va ser un amor a primera vista! Em vaig quedar totalment fascinada i meravellada per aquest instrument, pel seu so, la seva forma, la manera de tocar-lo… en fi, totalment encisada! Llavors jo tenia 8 anys, i en el poble que vivíem, al Jura suís, no hi havia cap professor d’arpa, però si una molt bona mestra de piano i música, i va ser amb el piano que vaig començar, i cap als 10 anys vaig començar llavors amb l’arpa. El fet d’haver fet piano i arpa em va anar molt bé, ja que son dos instruments que tenen molt en comú, i s’enriqueixen mútuament. Després quan feia els meus estudis d’arpa clàssica, gràcies als meus pares, vaig descobrir l’arpa antiga, i aquí també em vaig quedar totalment fascinada per aquest instrument tan diferent de l’arpa clàssica! Llavors ja em vaig especialitzar amb les arpes antigues i el cant. L’any passat va sortir un disc meu Le Labyrinthe d’Ariane (Alia Vox), dedicat a les set arpes antigues, i és viatge sonor que et fa descobrir les músiques i les sonoritats tan belles i màgiques de les arpes medievals, renaixentistes i barroques. L’arpa antiga encara és un instrument molt desconegut, i els que som especialistes d’ella, encara ens queda molta feina per fer! Sí, que en aquest últim temps l’arpa viu un moment de renaixença. Ho he pogut comprovar amb els meus alumnes d’arpa, i amb el públic quan faig concerts, que l’arpa arriba d’una manera molt profunda a l’ànima de la persona, sigui petit o gran, és igual l’edat que tinguis, el seu so és com hipnòtic i t’aporta pau, bellesa i poesia, elements tan necessaris en aquests moments. L’arpa és un instrument ancestral, i ens evoca un passat molt llunyà, però tan estimat, és com un record d’un paradís perdut, i sentir-la, ens fa somiar en un món una mica millor… i si cantes i toques l’arpa alhora, això ja és màgia total! Evidentment, ho has de fer molt bé, i tenir el talent per fer-ho, i moltes hores d’estudi!

 

P. Hirundo Maris es va fundar l’any 2009. Ja son 13 anys creant un toc personal amb un inconfusible segell sonor. Com ha estat el recorregut del conjunt? 

R. Hirundo Maris es va crear el setembre del 2009, en el moment que va sortir el nostre disc Peiwoh (Alia Vox). Amb el meu marit, en Petter Udland Johansen, ja feia un temps que buscàvem un nom que harmonitzés bé amb el nostre esperit i amb el que volíem transmetre. I aquest nom, Oreneta de mar, en llatí, ens va semblar perfectes per a nosaltres. És un ocell, el cant dels ocells, és una cosa que sempre ens ha meravellat, és un ocell nòmada, com la nostra vida, i que viu entre el nord i el sud, com nosaltres. Jo en aquell temps vaig poder treballar amb la prestigiosa discogràfica ECM i el seu creador, en Mafred Eicher, i vàrem tenir la possibilitat de poder gravar el nostre primer disc Chants du Sud et du Nord amb ell. Això va ser una experiència molt interessant i poder fer aquest disc amb ells ens va obrir tot un altre univers. Des d’aleshores hem gravat amb diferents discogràfiques, entre elles, Carpe Diem, Fuga Libera i Sony. I hem tret 6 discos amb Hirundo Maris, més dos en solitari, Le Labyrinthe d’Ariane (Alia Vox) i The road not taken (Carpe Diem Records). A Hirundo Maris, la font principal és la música antiga, però tant en Petter com jo, tenim una connexió molt forta amb les músiques tradicionals, i amb la creació pròpia. I per això també volem mostrar amb Hirundo Maris, el nostre amor per estils diferents, d’èpoques diferents; així i tot, és clar que la música antiga, té una part molt important en el nostre projecte. Hirundo Maris està format per músics d’arreu del món, i tenim la gran sort de compartir també una amistat amb els músics que fem camí. El nucli més intern del grup, ve una part a Cervera pel concert del diumenge. Amb Hirundo Maris hem volgut crear un so innovador, on la música antiga, tradicional i de creació pròpia harmonitzen d’una forma molt poètica, elegant i respectuosa.

 

P. Quina és l’ànima del disc que presenteu en el marc del Festival de Pasqua de Cervera? Què hi descobrirà el públic? D’on sorgeix aquesta intenció d’explorar la relació de la poesia i la música?

R. L’ànima del disc Poésie et musique (Fuga Libera) és la poesia. Totes les cançons que interpretem van ser creades a partir d’un poema o d’un text poètic. I tant en Petter com jo, tenim un gran amor per la poesia i la música que està íntimament lligada a la paraula cantada. El repertori del disc és a la base per cant i piano, i amb Hirundo Maris, ho hem adaptat per guitarres, arpa, hardingfele, contrabaix, percussió i mandolina. La música ja era perfecta en si mateixa; simplement li hem volgut donar un color diferent, i ja en l’època de Schubert, es van fer alguns temes amb guitarra en lloc de piano, i a partir d’aquest fet, hem creat un univers sonor diferent, potser més intimista, on la corda polsada i fregada fusionen molt bé amb aquesta música tan subtil i delicada. Les nostres veus, també harmonitzen molt bé amb aquesta sonoritat íntima i càlida. Ens fa molta il·lusió poder presentar aquest disc, en aquest preciós festival i en un espai tan bonic! En el concert la música catalana, hi té un lloc important, i cantarem cançons de Toldrà i Mompou, juntament amb temes tradicionals catalans d’una gran bellesa.