«Feu
que la meva cançó sigui tan senzilla
com el despertar del matí
o com el ruixim de la rosada damunt les fulles,
tan senzilla com els colors dels núvols
i la gotellada de la pluja al cor de la mitjanit.»
Rabindranath Tagore
Durant aquests deu anys de travessa, amb les cançons
i els poemes, he anat trobant camins de pedra, de pols,
de flors, camins d’aigua, camins de terra, camins
quasi invisibles, on fàcilment em perdia...
Bella Terra és fruit d’un llarg procès
de recerca i maduració que comencà a casa
on, amb uns amics, cantant i tocant, es despertà
aquesta recerca d’un so i d’unes paraules,
de la veu i de l’arpa, d’una llibertat i
d’un ritme i, sobretot, la passió per les
coses petites, del cada dia, senzilles però essencials.
A través del poeta català Miquel Martí
i Pol vaig conèixer un món molt proper,
del qual ell parla amb molt d’amor i també
dolor, però sobretot ple de desig de viure l’instant,
el dia a dia, de conèixer el secret de les coses
visibles i invisibles, i d’estimar-les plenament
tal com són.
Bella Terra, és un recull de poemes diversos
que he anat musicant durant aquests anys, i respon al
desig d’una terra més lluminosa, més
amorosa i misteriosa, mediterrània i oberta,
on tota la música que he anat sentint i els meus
anys de formació es troben, unint l’arpa
i la veu en un sol instrument.
Els dotze poemes de Bella Terra tenen un fil subtil
que els porta cap a una mateixa vivència, que
és l’instant viscut ara i aquí,
la tendresa i la passió de l’amor, la innocència
quasi perduda de l’adult-infant, la força
poderosa i evocadora de la mar i els somnis «enllà
d’una profunda nit sense veus» (Salvador
Espriu) que van a parar en el misteri i la incertesa
de la vida.
Un sentiment de nostalgia acompanya subtilment el cant
a l’amor, als enamorats, als viatgers eterns com
“El mariner”, “El viaje” (dedicat
al meu pare), i també el cant a la mirada i al
que és mirat (“Els ulls”, dedicat
a la meva mare) i al final d’aquest viatge, la
misteriosa nit ens porta cap a un remolí, on
«hi ha la vida i la mort immutables. La resta
són paraules» (Miquel Martí i Pol).
La tradició de cantar i d’acompanyar-se
amb l’arpa, que encara es conserva a Irlanda i
en algun país de Sud-Amèrica, s’ha
perdut a la resta d’Europa, quan fins al Barroc
va ser una pràctica molt apreciada i vigent.
I, una mica, he volgut realitzar aquest somni (i no
sóc la primera) de combinar la veu amb l’arpa
–sons complementaris i oposats alhora, però
que es fonen en un mateix respir i en un mateix gest–
i on he tingut el privilegi de ser acompanyada per uns
músics, companys de fa molts anys, d’un
gran refinament i generositat. Bella Terra, que també
és el meu poble, és la il·lusió
d’una terra més equilibrada, on l’home
i la dona descobreixen com «un instante divide
lo cierto de lo incierto, disfruta de este instante,
y tenlo en mucho aprecio, que el total de la vida suma
lo que este instante» (Omar Jayyam).
Arianna Savall
|
